Les Clarisses és un edifici històric construït al segle XVII, enclavat a la muralla de Pere III i ubicat a la plaça de la Malla. Una zona envoltada de la riquesa cultural i històrica de la ciutat. Es troba al cor del nucli històric de Vic. Fins als anys quaranta fou l’antiga casa senyorial dels Espona i, a posteriori, el convent de Santa Clara.
Els orígens de l’edifici es remunten al segle XVII. Els senyors Espona van aixecar l’edifici poc després de la Guerra dels segadors (1640). A finals del segle XIX, els Espona es van veure obligats a traslladar-se a Barcelona i la casa de la plaça de Malla va quedar com a residència d’estiu fins a l’any 1936. A causa de la Guerra Civil Espanyola, els Espona van veure com la casa els hi era confiscada i com després va quedar totalment afectada. Les monges Dominiques del convent de Santa Clara que antigament vivien a la plaça de Santa Clara de la ciutat de Vic, també van veure com el seu convent i església eren cremats i enderrocats. L’estat de l’antic convent va quedar en ruïnes total amb l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat l’any 1939. Per aquest motiu, les monges domíniques de clausura, es van instal·lar aquell mateix any, de forma provisional, a la casa dels Espona, convertint l’edifici en el conegut Convent de Santa Clara. Dos anys després, les monges van poder comprar la casa i després de vendre els terrenys de l’antic convent, situat a la plaça de Santa Clara, van poder realitzar unes obres de gran envergadura per millorar l’estat de l’edifici.
L’any 2010 es va rehabilitar l’edifici de dalt a baix però conservant els elements d’interès i tenint en compte les característiques de la casa senyorial dels Espona. Tenint cura en la recuperació dels elements arquitectònics de l’antiga construcció però adaptant l’edifici als usos, tecnologies i demandes actuals.
El jardí de les Clarisses està catalogat i forma part del Patrimoni del centre històric de Vic. És un dels precedents dels jardins penjants de Babilònia, antigament considerats una de les Set Meravelles del Món, i l’únic que es manté a la Muralla de Vic. Presenta la forma de jardí penjant, sostingut per la muralla de Pere III, convertida en un mur de contenció, i que manté l’essència medieval i històrica de la ciutat.